dijous, 8 de novembre de 2012

De Itàlia a Croàcia. El meu primer road trip. Part I. Roma

Roma es podria dir que va ser el primer destí de vacances i a l’estranger de la família Tunguela. Sí, que havíem anat a Argentina, però sense el Tato. A més a més, aquell viatge era una mica de feina (el Tungu actuava) i anàvem amb tota la companyia de Teatre per Emportar que, per cert, em van tractar molt bé. En canvi, el viatge a Itàlia i Croàcia va ser meditat i decidit pel nucli familiar: Els Tungus, el Tato i Jo.

Us detallo la ruta (molt aconsellable per cert): Avió cap a Roma, tren cap a Florència, més tren cap a Venècia i allí lloguer de cotxe per recorre Croàcia i fer una visita llampec a Bòsnia. Al 2007, quan vam fer aquest viatge, els vols a Roma i Venècia (arriba i tornada en el nostre cas) eren molt més barats que a Croàcia i el lloguer de cotxe també. Per tant és una bona excusa per visitar els dos països (tres si entreu a Bòsnia) d’una tirada.

Aquest viatge, al contenir bastant informació, el dividirem en diversos posts. En aquest primer parlaren només de Roma.
Potser per ser un dels primers viatges, vam quedar enlluernats amb la bellesa de la Ciutat Eterna. Passejar pels seus carrers i assaborir un gelat va ser el primer que vam fer. En un viatge, ara que ja n’he fet alguns ho puc dir, s’ha de buscar el terme mig entre el descans i el veure moltes coses en molts pocs dies. El Tungu sempre explica que mai no oblidarà aquell gelat de maduixa baixant els esglaons de la piazza di Spagna hores després que el nostre avió hagués aterrat

La Tunga, el Tato i jo, en canvi, no oblidarem mai l’habitació de mala mort a la que ens va dur la primera nit. Amb prou feines hi cabia el llit entre les quatre parets, el lavabo (de la mida d’un armari) tenia la cortina de la dutxa a la mateixa porta d’entrada i estava regentat per uns xinesos que no sabien ni anglès, ni italià i molt menys català o castellà. Sort que jo vaig ser fabricat al llunyà orient i feia d’intèrpret.
Indispensable de Roma

1. El Colisseu i el Fòrum. La millor manera de gaudir d’un matí és visitar aquests dos espais annexos. El Colisseu, l’amfiteatre més gran construït durant l’Imperi Romà, és quelcom que cal veure ni que sigui només des de fora. Al costat, una de les entrades al Fòrum Romà. Aquest era el centre de la vida romana amb edificis administratius i religiosos com ara el Temple d’Antonino i Faustina o la Cúria. Podeu morir deshidratats si ho recorreu a ple estiu, però que millor que descansar eternament als carrers més antics de la Ciutat Eterna, no?
2. La Fontana de Trevi. Marcello i Anika s’hi banyaven sols. Dubto que vosaltres ho podeu fer. Turistes a dojo, però val la pena visitar aquesta obra d’art i llançar alguna moneda. Diuen que amb una tornaràs a Roma, amb dos t’enamoraràs a Roma i amb tres et casaràs amb qui coneguis aquella nit. No és d’estranyar que cada any treguin prop d’un milió d’euros de la font!
3. Trastevere. El barri de moda. Si quan parlàvem d’Argentina dèiem que Boca tenia l’encant i Palermo Soho les tendències, Trastevere (i que em perdonin els argentins) ho té tot i multiplicat per deu. Val la pena passejar pels seus carrers empedrats, perdre-s’hi fins trobar petites esglésies i d’altres racons ocults de les multituds, menjar en tavernes tradicionals o llocs moderns (com passa amb tots els barris de moda, no és barat) i gaudir de l’ambient nocturn recorrent les paradetes de la vora del riu Tevere.
4. La Villa Borghese. Un parc preciós que conté, segons els Tungus, la millor galeria d'art de Roma. Suposo que moltes persones se’n riuran d’aquesta afirmació, però la Tunga, que no s’ha considerat mai amant de l’escultura, es va quedar bocabadada al veure les obres de Bernini que hi ha exposades en aquesta petita galeria. Tenir a uns centímetres el Rapte de Proserpina, Apol•lo i Dafne o el David de Bernini et converteix en amant incondicional de l’art escultòric. Malgrat tot, et pot passar com al Tungu, que després de gaudir d’aquestes peces que semblen més modelades que esculpides, trobis que la resta d’escultors són uns afeccionats al costat de Bernini.
5. El Partenon d’Agripa. Són tres les sensacions que es queden després de cinc anys: Quan entres a la Piazza della Rotonda i veus la seva inconfusible façana al fons. Quan traspasses les seves enormes portes i et sembla que estàs entrant en una d’aquelles pel•lícules mitològiques de sèrie B. I quan un cop a dins alces el cap i veus la gegantesca cúpula, segons diuen més gran que la de la Basílica de Sant Pere.


Aquests són els nostres imprescindibles de la capital italiana. Hi haurà gent que es posarà les mans al cap perquè no hem anomenat el complex religiós del Vaticà (amb la seva Capilla Sixtina), el Palatino o les Catacumbes (a la Tunga li feia molta claustrofòbia entrar i la família sempre està unida). Si teniu temps visiteu també aquests llocs i les mil places extraordinàries que trobareu, com ara la piazza del Popolo. I busqueu entre allò no tan conegut com ara la petita església de Sant Pietro in Vincoli (on hi descansa el Moisés de Miquel Àngel) o, si teniu ganes de marxa, sempre podeu visitar el barri de San Lorenzo (gent jove, cerveses per terra i gossos hippies amb ganes que els seus amos els deixin a casa quan surten de festa).
Pel que fa al menjar, un tema que preocupa en accés al Tungu, no es pot dir que ens deixés esmaperduts, ben al contrari. Suposo que és un dels problemes de la globalització, però la pasta no ens va semblar especialment bona pel que pagàvem. Malgrat tot, les pizzes al Taglio són fascinants, i tot i que ara ja han arribat a Tarragona, val la pena degustar els experiments culinaris de la capital italiana en aquest àmbit.
Fins aquí Roma. Al següent post agafarem el tren i farem cap a Florència…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada