dilluns, 22 d’octubre de 2012

Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins!

Després de prop de set anys vivint en aquest planeta i coneixent les costums dels humans he aprés algunes coses. Una de les més importants és la gran quantitat de dies que teniu per ser feliços. Són molts! Cal dir que també he descobert que moltes vegades no els gaudiu. Però bé, d'aquestes dues conclusions prefereixo oblidar la segona i explotar la primera.

Com ja us he dit m'encanta el Nadal perquè les cases s'omplen de paquets de colors de totes les mides amb sorpreses a dins. Els carrers estan plens de llums i d'homes grassos i barbuts fent: Ho, ho, ho! O de Reis de races diferents però amb les mateixes condicions laborals. A banda, és clar, de les cançonetes enllaunades i repetitives que acompanyen als vianants a comprar. M'encanten! He sentit al Tunguete qualificar al Nadal de "apologia al consumisme", i ho fa amb una cara de mala llet que tot i no entendre les paraules dedueixo que tenen un significat negatiu. Però la veritat és que a mi m'agrada fer regals i més encara rebre'n. Així que no sé què tenen de dolent aquestes festes.

Seguint amb el tema dels regals, el meu aniversari també m'encanta. Coincideix amb el del Tungu; i la Tunga i la resta de la família ens fan regals i ens fan bufar les espelmes. També m'agrada molt la primavera, amb els seus dies llargs i nits ja no tan fredes. Amb el Sant Jordi, que omple la Rambla Nova de roses i de llibres. O el Tarraco Viva transforma els carrers de la Part Alta amb una ciutat romana i fa que el Tungu s'hagi de posar la túnica. O l'estiu, quan no necessites roba i tothom va més relaxat. Dins d'aquesta estació hi ha les festes de Sant Magí que coincideixen amb l'aniversari de la Tunga. Molt divertides i de les quals ja us parlaré, perquè com diu el títol del post, ara toca parlar de Santa Tecla: els dies més feliços de l'any!

Heu viscut mai la Santa Tecla? Els que respongueu que sí, ja us podeu imaginar com em vaig sentir al descobrir-les durant el meu primer any de vida. El que potser us costarà més és entendre com vaig esdevenir superheroi d'aquestes festes. Sí. Ho heu entès bé. Superheroi. Com el Batman, l'Spider-Man o el Thor. La meva tasca però és molt diferent a les dels típics personatges dels còmics. Jo no salvo a la humanitat cada Santa Tecla, només ajudo als borratxos a tornar a casa cada nit. Una feina feixuga però necessària si volem que al dia següent els tarragonins i tarragonines tornin a honorar a la Patrona passant-s'ho d'allò més bé.

Els meus poders són d'allò més limitats. Sé volar utilitzant un mètode similar al del Musculman (un dels meus referents) i de tant en tant tinc una força que no equival a la meva mida. La resta ho deixo en mans de la Patrona que ja ho fa prou bé tota sola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada